23.3.05
Somriures
La veritat és que al lloc on treballo no em trobo massa realitzada...
Però, no obstant, vinc a gust, perquè pel camí passo per davant d'una escola infantil, on les ganes d'uns xiquets i els plors d'uns altres sempre em fan somriure. Després, el creuar-me amb les mateixes persones, segons on, em diu si arribaré més o menys justet. De vegades em quedo amb les ganes de dir-los alguna cosa! I ja els dimecres, la parada de pomes del mercat al carrer, m'ompli amb el seu perfum... I em dic: "Fins demà matí!".
Però, no obstant, vinc a gust, perquè pel camí passo per davant d'una escola infantil, on les ganes d'uns xiquets i els plors d'uns altres sempre em fan somriure. Després, el creuar-me amb les mateixes persones, segons on, em diu si arribaré més o menys justet. De vegades em quedo amb les ganes de dir-los alguna cosa! I ja els dimecres, la parada de pomes del mercat al carrer, m'ompli amb el seu perfum... I em dic: "Fins demà matí!".
# posted by Vatxi @ 09:28 
